Ell mai no ho faria

Sempre que s'acosten vacances, els mitjans ens bombardegen amb anuncis intentant convèncer de la barbaritat que és abandonar les mascotes perquè no ens les podem emportar. Ara que ve Setmana Santa, potser per la menor envergadura de la pausa, no n'he vist cap... I, pel que sembla, algun dels veïns de la clínica dental de la meva mare tampoc: Aquest dia s'han trobat al safreig una tortuga terriblement malferida. Probablement, ja que la abandonaven, l'amo li va voler donar una experiència inoblidable, caiguda lliure des del balcó.
I què en poden fer, d'una tortuga gran com un plat fondo amb un trau a la closca? Doncs trucar a la protectora d'animals, els centres de recollida de rèptils i d’amfibis i la resta d'heroiques associacions que, cada cop que surten a la televisió, ens fan córrer una llagrimeta galta avall amb gossets abandonats o iguanes desheretades...
Però, desprès d'un matí de trucades, i potser per la por instintiva que fan els dentistes, cap d'aquests grups l'ha volguda. Es veu que hauré de buscar els meus vídeos de les Tortugues Ninja, a veure si recordo què feien quan es lesionaven...

¿Quién sino?

La meva connexió a Internet sempre ha fallat esporàdicament per motius desconeguts, però sempre ho havia fet durant un dia, dos com a màxim, després dels quals el problema desapareixia misteriosament. Però, fa un parell de mesos, els errors es van fer freqüents i llargs, arribant a patir manca d'ADSL durant més d'una setmana. És el moment de trucar servei al client! El tècnic, un home interessant, per dir-ho suaument, fa munts i munts proves... Si la manca d'ADSL fos una malaltia, jo ja tindria els braços inflats de punxades, la sang radioactiva i gran part de mi seria sota el microscopi. El doctor hauria anunciat desenes de mals exòtics com a causes possibles de la malaltia, però veient les proves diria "Res, no sé què és, però li puc canviar el router (l'òrgan d'Internet) per si de cas es això". I un ja està traient de la cartera els cent euros que val el trasplantament quan afegeix "és clar que amb una configuració com la seva, aquest model de router sempre te problemes. Però no en tinc cap altre". Els diners tornen ràpidament al seu lloc. El doctor s'excusa "Sincerament, no sé què fer...
El següent!"
És acceptable que un servei tècnic, encara que sigui desprès de fer proves i proves, deixi el client penjat? Al menys els malalts encara poden anar a Lourdes...

Negociem

Fa uns dies, vaig veure un llibre en un aparador titulat “Cómo negociar sin ceder”. Si no fos perquè a internet ja he vist qui en son els autors (tremolo en pensar com deu ser la coherència interna d’un llibre amb aquest títol escrit per tres persones que s’han hagut de posar d’acord...) pensaria que l’han fet alguns dels nostres polítics. Sense cedir, el negociar no es pot concebre... de la mateixa manera que el negociar amb qui no cedeix tampoc hauria de considerar-se.

Buscadors de tresors

Si un submarinista és fruit d’una indiscreció olímpica i pot aguantar un temps il·limitat sota l’aigua, es pot llançar a l’aventura i deambular pel fons marí a veure si troba un tresor. Si, en canvi, és mortal i disposa d’oxigen limitat, haurà de planificar molt bé la immersió, buscar la forma de protegir-se de taurons i pirates fantasma i veure com extreure eficaçment el tresor... Però, per molt que planifiqui, si l’oxigen està massa limitat, no podrà accedir a gaires tresors: s’haurà de conformar amb pedretes boniques enterrades a poca profunditat o, directament, amb sortir de l’aigua amb les mans buides, igual que fa el submarinista immortal que es cansa de deambular i surt a la platja a fer el vermut. Amb els blogs de classe, que comencen a estar actius, passa el mateix. Els cal un límit de caràcters per evitar la verborrea sense rumb, però 1000 no donen prou marge com per arribar a gaires tresors. En trobarem alguns, sí, però de tresors a poca profunditat no n’hi ha gaires.

Remake

The Host feta a Hollywood:
Un científic malvat vessa un mutagen a la pica per accident. Ho guarda en secret.
Passen anys. Un simpàtic i maldestre pare solter (Jim Carrey) passeja amb la seva filleta, comprensiva i madura, per NY. De les clavegueres en surt un monstre fruit de l'accident, mata alguns civils (gent dolenta, llençaven papers a terra) i rapta la filla.
La família disfuncional decideix rescatar-la: l’avi, el pare, l’oncle, borratxo, cínic però de bon cor, i la tia, esportista i sexy. Els captura la conspiració del govern que vol tapar l’incident i matar el monstre. Amb astúcia i sort, escapen i descobreixen que el monstre no és dolent: el rapte era perquè volia ser mare. Autosuperació, es fan millors persones. El monstre bondadós es menja el malvat conspirador de la CIA. La família ara és feliç i funcional. El monstre rep una medalla.
Seqüeles: Host 2, la família contra el fantasma del conspirador H3: Aventuras en Escocia on el monstre busca parella.

Sort que The Host és coreana.