La novetat que és el mateix de sempre

Podeu trobar més arguments en 1000 caràcters al meu nou blog, "Piensa que te piensa":

http://piensaquetepiensa.blogspot.com/

Una faula

L'Enkilu era un esquimal que es va fer molt amic d'una gran balena. Però els esquimals cacen balenes, i la gent del poble sempre intentava menjar-se la seva amiga. Per això va decidir marxar amb ella. Com que no podia viure a sota l'aigua, però, va instalar-se en un raconet del seu estòmac. Va ser una relació fructífera i es van fer els millors amics... Però la dieta limitada de l'interior d'una balena (el plancton no es gaire nutritu per als humans i, a més a més, se'n filtra poc a l'estòmac de les balenes), la manca de llum solar i l'enyorança d'altres persones varen començar a planar damunt l'Enkilu. Però, per no perdre la seva amiga balena, es va quedar a dins seu. Les balenes, però, viuen menys anys que els humans, i va arribar el dia que es va morir. I l'Enkilu encara hi era, a dins, i sabia que havia de marxar... Però no podia renunciar a la seva balena, que havia estat amiga i casa seva durant tants anys. Va optar per quedar-se i en pocs dies es va morir, quan el cadàver va deixar de flotar. L'Enkilu es va quedar sense amiga i sense vida.
Així doncs, nens i nenes, , a l'hora d'escollir cal que veiem si sen's ha mort la balena.

Un aforisme

"No podem escollir els nostres parents, però sí a quins convidem al dinar de Nadal."

L'ordinador nou

Tinc un ordinador nou, des de fa mesos... Es molt més maco que el vell, amb uns acabats molt elegants i uns leds blaus que li donen un aspecte futurista molt interessant. Té una capacitat de computació molt més elevada que el vell, programes d'alta qualitat, un disc dur de doble nucli (o alguna cosa per l'estil)...
Però l'he fet servir molt poc. "No vull que se m'ompli de porqueria, com ha passat amb l'altre, així que farè servir el nou només en ocasions que ho requereixin." El vaig comprar a principis de segon de carrera, i encara l'utilitzo de forma esporàdica. La raó real no es aquesta, però... Això només és l'excusa. La raó real és que em costa desfer-me del meu ordinador vell i que el nou... és diferent... El ratolí és diferent, el teclat també... Els programes no son els mateixos, la definició d ela pantalla tampoc, ni la versió de Windows és exactament la mateixa... I a més fa un sorollet insistent que em fa venir mal de cap. És estrany, em desconcerta, i no sé fer-lo servir amb naturalitat.

I així segueixo, sense parella.

Pedaços

Per diversos problemes tècnics (que, afortunadament, no tenen res a veure amb el Dr. Tècnic) no h epogut escriure al blog aquestrs ultims dies... Us deixo amb un videoclip per a reflexioanr sobre el tema dels dies anteriors.

http://www.youtube.com/watch?v=b4lBST1ySRk

Dissenyadors.

-Senyors, aquest és l’últim model de telèfon mòbil que hem desenvolupat, l'HM-03. Observin aquest diagrama: L'estructura i els materials n'asseguren una resistència superior, tant al medi com als cops, i el disseny és còmode per la major part dels mercats (vegin el l'annex 3 per veure les adaptacions de tamany i display per al públic asiàtic) i resulta molt atractiu. El software està al nivell del de qualsevol ordinador domèstic i l'interficie és tant bonica com intuïtiva. Ofereix el sempre popular servei d'Sms, juntament amb el d'mms, correu electrònic, missatger instantani, agenda, connexió a Internet, despertador, planificador quinquennal, camera de fotos i de vídeo, reproductor de Televisió digital, port per a targetes de memòria, pantalla d'alta definició, calculadora tècnica, Pot mostrar l'hora de múltiples països a la vegada, inclou GPS i la versió mobile de l'Enciclopedia Britannica, jocs en tres dimensions i en xarxa, connectivitat amb els ordinadors i amb qualsevol connexió wi-fi, també te bluetooth, infrarojos, radio, reproductor d'mp3, edició d’àudio i vídeo... Bé, tot el que demanaven a la llista.
-Tot? Segons aquesta llista, la petició número 213 no...
-Bé, fins i tot amb les últimes tecnologies de miniaturització, hi ha un límit físic per tot el que podem incloure a...
-Segons els estudis de marketing, hi ha una opció dels mòbils que s'usa rarament. Eliminin-la i posin-hi la petició 213.
-Quina és aquesta que s’usa tan poc, senyor?
-La possibilitat de fer trucades.

Caldria recordar aquesta historieta a l’hora de pensar en l’experimentació genètica amb humans.

"Si això és un home"

En els mites de la creació, el pare de la humanitat tot sovint els anima amb el seu alè diví. Això els diferencia dels altres éssers vius, els dona, precisament, la humanitat. Amb la demostració que provenim dels animals, aquest element es perd... però no el considerar que l'humà i la vida humana mereixen un respecte especial. La manca de criteri per a decidir què és un humà no acostuma a portar-nos problemes... tothom els sap distingir instintivament. El problema arriba a l'hora de manipular la naturalesa: Quins límits ens imposa el respecte per la vida humana?

Amb la investigació sobre cèl·lules mare la qüestió és important perquè, bàsicament, la tècnica es basa en un avortament del qual s'aprofita el poc cadàver que queda, un cadàver miraculós, això sí, perquè permet regenerar qualsevol mena de teixit humà. Fins i tot els que no es regeneren de natural, com el teixit nerviós.

Però, si no podem coincidir sobre quan comença a ser humà un ésser humà, com podem decidir si és ètic o no posar en pràctica aquesta tècnica? Si creiem que l'humà és humà des de la fecundació, només ens pot semblar ètic si estem d'acord amb la pena de mort o amb maniobres similars... Si, en canvi, considerem que un embrió no és més que una bestiola no millor que un Alien, el problema desapareix. Igual que si estem damunt d'una cadira de rodes.