Dissenyadors.

-Senyors, aquest és l’últim model de telèfon mòbil que hem desenvolupat, l'HM-03. Observin aquest diagrama: L'estructura i els materials n'asseguren una resistència superior, tant al medi com als cops, i el disseny és còmode per la major part dels mercats (vegin el l'annex 3 per veure les adaptacions de tamany i display per al públic asiàtic) i resulta molt atractiu. El software està al nivell del de qualsevol ordinador domèstic i l'interficie és tant bonica com intuïtiva. Ofereix el sempre popular servei d'Sms, juntament amb el d'mms, correu electrònic, missatger instantani, agenda, connexió a Internet, despertador, planificador quinquennal, camera de fotos i de vídeo, reproductor de Televisió digital, port per a targetes de memòria, pantalla d'alta definició, calculadora tècnica, Pot mostrar l'hora de múltiples països a la vegada, inclou GPS i la versió mobile de l'Enciclopedia Britannica, jocs en tres dimensions i en xarxa, connectivitat amb els ordinadors i amb qualsevol connexió wi-fi, també te bluetooth, infrarojos, radio, reproductor d'mp3, edició d’àudio i vídeo... Bé, tot el que demanaven a la llista.
-Tot? Segons aquesta llista, la petició número 213 no...
-Bé, fins i tot amb les últimes tecnologies de miniaturització, hi ha un límit físic per tot el que podem incloure a...
-Segons els estudis de marketing, hi ha una opció dels mòbils que s'usa rarament. Eliminin-la i posin-hi la petició 213.
-Quina és aquesta que s’usa tan poc, senyor?
-La possibilitat de fer trucades.

Caldria recordar aquesta historieta a l’hora de pensar en l’experimentació genètica amb humans.

"Si això és un home"

En els mites de la creació, el pare de la humanitat tot sovint els anima amb el seu alè diví. Això els diferencia dels altres éssers vius, els dona, precisament, la humanitat. Amb la demostració que provenim dels animals, aquest element es perd... però no el considerar que l'humà i la vida humana mereixen un respecte especial. La manca de criteri per a decidir què és un humà no acostuma a portar-nos problemes... tothom els sap distingir instintivament. El problema arriba a l'hora de manipular la naturalesa: Quins límits ens imposa el respecte per la vida humana?

Amb la investigació sobre cèl·lules mare la qüestió és important perquè, bàsicament, la tècnica es basa en un avortament del qual s'aprofita el poc cadàver que queda, un cadàver miraculós, això sí, perquè permet regenerar qualsevol mena de teixit humà. Fins i tot els que no es regeneren de natural, com el teixit nerviós.

Però, si no podem coincidir sobre quan comença a ser humà un ésser humà, com podem decidir si és ètic o no posar en pràctica aquesta tècnica? Si creiem que l'humà és humà des de la fecundació, només ens pot semblar ètic si estem d'acord amb la pena de mort o amb maniobres similars... Si, en canvi, considerem que un embrió no és més que una bestiola no millor que un Alien, el problema desapareix. Igual que si estem damunt d'una cadira de rodes.

El pes de l'ADN

Per molt que diguin els savis de la classe, els bessons poden ser clons naturals sempre que derivin del mateix òvul fecundat. Popularment, aquesta classe de bessons s'anomenen "idèntics" per motius obvis... Però, son realment idèntics? Qui en conegui sap que no. Des del punt de vista biològic, estan construïts seguint les mateixes instruccions, igual que dos mobles de l'IKEA. Però segons la traça del constructor, la cura que se'n tingui, per què s'usin o el lloc de la casa on es posin, els mobles d'aspecte i material idèntic acaben resultant diferents. Simplificant, això també el que passa amb les persones... Sí, sí, hi ha tot d'experts que prediquen que els gens ens predestinen fins i tot a casar-nos amb una persona de nom tal i a tenir tal feina, amics amb tals pentinats i un veí que toca el trombó. Doncs no m'ho empasso. I el documental Unknown White Male és un document a favor meu: Un home perd completament la memòria. Canvia de personalitat, rebutja els seus vells amics, la seva família no el reconeix... Es converteix en una persona diferent. Però el seu ADN no podia ser més semblant al d'ell mateix. Per tant, que els editorials dels diaris no em vinguin a dir que clonar per curar és bo i que clonar per fer persones és dolent... Fer persones clòniques no té cap sentit per inútil, però no per immoral perquè els clons acabarien sent persones iguals davant del mirall però diferents en essència.

G-A-T-T-A-C-A

Per què fem tots aquesta cara de feliços? Perquè aquest cap de setmana tenim el doble de dies de festa!
Però, acceptant la suggerencia del nostre il·lustre professor i amb l'excusa que els dies son el "doble", en comptes de descansar com Déu mana*, parlaré del sempre estimulant tema de la clonació.

Demà començo... Espero saber ordenar els meus pensaments sobre el tema.

Salutacions cordials del Carlo.

*Nens, d'això se'n diu "hipérbole".

Cicle imparable

Hi ha una classe de fetitxe sexual importat del Japò que s'anomena Bukkake. Es basa en l'ejaculació col·lectiva d'un grup d'homes sobre la cara d'una dona. I hi ha fins i tot versions especialitzades d'aquest fetitxisme... De vegades interessa que el semen acabi a l'ull de la dama, o que una mica se li fiqui a dins del nas. Potser és preferible que una bona dosi vagi gola avall o que, simplement, li llisqui per les galtes i gotegi tant com pugui. Però, se m'acut... A aquestes dones els piquen i ploren els ulls? El nas sel's omple de mucositats i la gola sels tapa i els costa respirar? La pell, els pica, irritada?
Perquè, al menys quan els qui ho fan son els arbres, a mi si que em passa.

Una historia

El poble era bastant gran i en la major part el formaven pastors d'ovelles. I precisament ells van ser els primers en patir aquella estranya malaltia de transmissió sexual. En poc temps, gairebé tothom del poble estava infectat, i el cabdill patia per la seva filla: Era molt important per adquirir poder la possibilitat de casar-la amb algun noble... però cap l'acceptaria si estava malalta. Un dia va arribar al poblet un estranger, i va començar a predicar certes idees i coneixements, entre les quals es trobava una forma de prevenir la malaltia. Gràcies als seus consells, el rei va poder casar la seva filla amb un noble i va convertir-se en protector de l'estranger, que es deia Georgius, perquè el va considerar salvador de la princesa.
De vegades, el realisme no fa que una història sigui millor.
Feliç dia de Sant Jordi.

Cronicas Marianas

Tinc un problema: Tot i que jo soc creient, resulta que la església no creu en mi. En comptes de parlar-me sobre com millorar, de fer-me reflexionar sobre la meva realitat, d'ajudar-me a enfrontar-me al dia a dia, de, resumint, fer-me de guia espiritual, els capellans no deixen de produir sermons mancats d'inspiració i d'interès. A la catequesi, a part d'estupideses com que "Quan marxem de vacances hem de ficar a Déu a la maleta", em van ensenyar que hem se ser bons, que Déu ens estima, que s'ha de perdonar. Com, dedueixo, devien d'aprendre tots els assistents regulars a missa... Per què aleshores els mossens insisteixen sobre els mateixos temes una i una altra vegada, en els seus aspectes més simples i evidents? Algú que ha estudiat la Bíblia i que té vocació religiosa hauria de poder dir coses més interessants i, a més, tenir ganes de fer-ho... Però un estudiant de periodisme te les claus per a comprendre-ho... Com els mitjans de comunicació, les religions intenten captar al màxim d’audiència possible, i per fer-ho els seus continguts s’adeqüen al mínim comú denominador... És a dir, el que es diu als sermons son continguts per a imbècils, el mateix que passa amb la sempre de moda "tele-escombraria". La senyal que he de passar-me a alguna secta arribarà quan em trobi que damunt l'altar hi ha Ana Rosa Quintana amb una sèrie d'il·lustres tertulians que comenten les fotos robades del Papa a l'últim número de l’Interviu.

Gargots titulats

Link

A la consulta del Dr. Servei Tècnic.

El malalt, esquelètic i tremolós, s'està ajagut a la camilla. "Bones notícies!" li diu el Dr. Tècnic mentre li treu la sonda rectal "Hem trobat un router compatible amb la seva configuració!". El malalt de manca d'ADSL somriu lleument. Es fica la mà a la cartera i, amb dificultat, compta els bitllets per a pagar en transplantament... per fi, el seu router defectuós seria substituït pel d'un donant i el seu nivell d'ADSL tornaria a la normalitat. Poc desprès, un cop es va haver comprovat que els diners eren autèntics, el pacient era al quiròfan i el Dr. Tècnic, amb mans expertes, efectuava la intervenció.
Hores desprès, desperta, feble, al llit. Passada una estona, apareix el Dr. Tècnic i, somrient, l'informa: "La intervenció ha estat un èxit!" encara du els bitllets a la mà, que durant l'operació s'han tacat de sang. "L'aviso, però, que canviar de router no és cap solució, hi ha un vuitanta per cent de possibilitats que falli! Ara per ara, però, sembla que funciona."
El doctor deixa el pacient al llit, angoixat, i marxa, fent saltirons, a tractar un altre malalt.