"Si això és un home"

En els mites de la creació, el pare de la humanitat tot sovint els anima amb el seu alè diví. Això els diferencia dels altres éssers vius, els dona, precisament, la humanitat. Amb la demostració que provenim dels animals, aquest element es perd... però no el considerar que l'humà i la vida humana mereixen un respecte especial. La manca de criteri per a decidir què és un humà no acostuma a portar-nos problemes... tothom els sap distingir instintivament. El problema arriba a l'hora de manipular la naturalesa: Quins límits ens imposa el respecte per la vida humana?

Amb la investigació sobre cèl·lules mare la qüestió és important perquè, bàsicament, la tècnica es basa en un avortament del qual s'aprofita el poc cadàver que queda, un cadàver miraculós, això sí, perquè permet regenerar qualsevol mena de teixit humà. Fins i tot els que no es regeneren de natural, com el teixit nerviós.

Però, si no podem coincidir sobre quan comença a ser humà un ésser humà, com podem decidir si és ètic o no posar en pràctica aquesta tècnica? Si creiem que l'humà és humà des de la fecundació, només ens pot semblar ètic si estem d'acord amb la pena de mort o amb maniobres similars... Si, en canvi, considerem que un embrió no és més que una bestiola no millor que un Alien, el problema desapareix. Igual que si estem damunt d'una cadira de rodes.