El pes de l'ADN

Per molt que diguin els savis de la classe, els bessons poden ser clons naturals sempre que derivin del mateix òvul fecundat. Popularment, aquesta classe de bessons s'anomenen "idèntics" per motius obvis... Però, son realment idèntics? Qui en conegui sap que no. Des del punt de vista biològic, estan construïts seguint les mateixes instruccions, igual que dos mobles de l'IKEA. Però segons la traça del constructor, la cura que se'n tingui, per què s'usin o el lloc de la casa on es posin, els mobles d'aspecte i material idèntic acaben resultant diferents. Simplificant, això també el que passa amb les persones... Sí, sí, hi ha tot d'experts que prediquen que els gens ens predestinen fins i tot a casar-nos amb una persona de nom tal i a tenir tal feina, amics amb tals pentinats i un veí que toca el trombó. Doncs no m'ho empasso. I el documental Unknown White Male és un document a favor meu: Un home perd completament la memòria. Canvia de personalitat, rebutja els seus vells amics, la seva família no el reconeix... Es converteix en una persona diferent. Però el seu ADN no podia ser més semblant al d'ell mateix. Per tant, que els editorials dels diaris no em vinguin a dir que clonar per curar és bo i que clonar per fer persones és dolent... Fer persones clòniques no té cap sentit per inútil, però no per immoral perquè els clons acabarien sent persones iguals davant del mirall però diferents en essència.