Cronicas Marianas

Tinc un problema: Tot i que jo soc creient, resulta que la església no creu en mi. En comptes de parlar-me sobre com millorar, de fer-me reflexionar sobre la meva realitat, d'ajudar-me a enfrontar-me al dia a dia, de, resumint, fer-me de guia espiritual, els capellans no deixen de produir sermons mancats d'inspiració i d'interès. A la catequesi, a part d'estupideses com que "Quan marxem de vacances hem de ficar a Déu a la maleta", em van ensenyar que hem se ser bons, que Déu ens estima, que s'ha de perdonar. Com, dedueixo, devien d'aprendre tots els assistents regulars a missa... Per què aleshores els mossens insisteixen sobre els mateixos temes una i una altra vegada, en els seus aspectes més simples i evidents? Algú que ha estudiat la Bíblia i que té vocació religiosa hauria de poder dir coses més interessants i, a més, tenir ganes de fer-ho... Però un estudiant de periodisme te les claus per a comprendre-ho... Com els mitjans de comunicació, les religions intenten captar al màxim d’audiència possible, i per fer-ho els seus continguts s’adeqüen al mínim comú denominador... És a dir, el que es diu als sermons son continguts per a imbècils, el mateix que passa amb la sempre de moda "tele-escombraria". La senyal que he de passar-me a alguna secta arribarà quan em trobi que damunt l'altar hi ha Ana Rosa Quintana amb una sèrie d'il·lustres tertulians que comenten les fotos robades del Papa a l'últim número de l’Interviu.